L’Orfeó Barcelonès fou fundat el 23 d’abril de 1853 pels germans Pere i Joan Tolosa, amb el patrocini i suport de l’Ajuntament de Barcelona. És el primer orfeó que va existir a la Península Ibèrica i un dels més antics d’Europa.
Aquests més de cent setanta anys han generat episodis de tota mena, àdhuc una refundació l’any 1900 després d’un període de crisi i una represa d’activitats, amb nova empenta, l’any 2007.
El primer concert va tenir lloc al teatre Odeon de Barcelona el 23 de juny de 1854.
La fundació de l’Escola Municipal de Música de Barcelona el 1886, va afeblir el model de l’orfeó i la seva pervivència.
Per animar una conjuntura que es començava a qüestionar, es promogué a la ciutat un magne encontre internacional d’orfeons que es va dur a terme durant l’Exposició Universal de 1888.
Tot i així, la crisi es va aprofundir i va caldre una operació de refundació que es va materialitzar l’any 1900.
A partir d’aquí, i durant més de 75 anys, l’Orfeó va escriure pàgines brillants de la nostra història coral, amb diverses actuacions en llocs tan emblemàtics com “El Gran Teatre del Liceu” amb l’opera “Amunt” del mestre Joan Altisent, “El Palau de la Música Catalana” i, internacionalment, participant els anys 1961 i 1965 en el “Concorso Polifònico Internazionale Guido d’Arezzo” a Arezzo (Itàlia).
Al crèdit de l’entitat hi van col·laborar i dirigir els mestres reconeguts Pere Serra, Robert Goberna, Domènec Moner, Enric Gibert Camins, Joaquim Vidal Nonell, Antoni Pérez Moya, Joan Altisent i Lluís Molins.
A finals dels 70 es va aturar l’activitat com a Orfeó convencional, i va continuar amb la “Secció de Música Moderna de l’Orfeó Barcelonès”, que s’havia format el 1971 i va mantenir-se com “Nous Camins” fins el 1996.
L’octubre del 2006, la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals) va organitzar una trobada d’orfeons per commemorar el 50è aniversari de la romeria que es va fer a Montserrat el 1956. Aquesta avinentesa va donar peu a que un grup d’excantaires de l’Orfeó es retrobessin per fer acte de presència en aquella commemoració.
La joia del retrobament i l’oportunitat d’assajar algunes cançons per aquella jornada memorable va reviscolar l’entusiasme.
Així des de gener de 2007 van reprendre els assaigs per bastir un nou repertori combinant temes clàssics, populars i cançons conegudes del nostre temps amb traduccions i arrajaments propis, adreçat a públic de tota mena i gens elitista.
Aquesta nova etapa es pot resumir amb quatre paraules:
Divulgació, Diversitat, Divertiment i Integració.
El 2023 es va rebre el reconeixament com a Entitat Centenaria per part de l’Ajuntament de Barcelona en el Saló de Cent.
L’ensenya de l’Orfeó porta la data de la seva refundació, 1900, i va ser realitzada cap a 1902-1904 quan es va instaurar el costum de tenir un estendart per tal de singularitzar-se.
L’ensenya es conserva al Museu d’Història de Barcelona MUHBA, i ara està exposada al Museu del Disseny de Barcelona.
Part de l’arxiu de l’Orfeó es troba dipositat a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Nascut a Barcelona, fill de pares cantaires de l’Orfeó Barcelonès, va cursar estudis de piano i harmonia amb els mestres Antonio Díaz i Joan Gibert Camins.
Als tretze anys va començar a col·laborar a l’Orfeó Barcelonès com ajudant del mestre Lluis Molins. Durant tots aquests anys ha mantigut una contínua activitat dedicada a la direcció i als arranjaments per a grups vocals. «Els 7 d’aquí», «Nous Camins», «Polifònica Joia d’Alella» son grups ens el que ha desenvolupat la seva acció.
És autor de nombroses traduccions, versions i arranjaments corals de temes clàssics, d’òpera i moderns. Compositor guanyador de diversos premis (Sant Jordi de bronze Radio Barcelona, l’Helix de Plata al Festival de la cançó marinera de Palamós), i autor de «Ales d’Alella» que ha esdevingut l’himne oficial d’aquesta vila, etc.
Desde les primeries del 2007 ha tingut al seu càrrec la direcció de l’Orfeó Barcelonès fins que ens va deixar el passat 20 de desembre del 2023 per defunció.
Nascut a l’Hospitalet del Llobregat, s’ha format com a director als cursos de la FCEC, impartirs per Manel Cabero a l’Institut Llongueres i a la
Camford Summer School of Music (Anglaterra). Estudis al Conservatori Superior de Barcelona, ampliats a Londres. Es guitarrista profesional titulat pel Conservatori Superior de Barcelona.
Ha escrit molts arranjament per corals i obras originals per a cor, publicades per editorials Clivis, Dinsic i Real Musical. Guardonat amb el Premi Universitat Carles III de Madrid de Composició de Coral. Membre de l’Associació Catalana de Compositors, de la que va ser secretari del 2016 fins al 2020.
A l’actualitat exerceix com a professor d’harmonia, anàlisis musical, contrapunt i composició, com a director de cor i tècnic de so professional de l’enregistrament de música clàsica.
C/. Ros d’Olano, 9. 08012 Barcelona
orfeobarcelones@gmail.com
